So de viva veu
te sent a pics de dia a pics de nit
sortiu sempre que voleu
arrelant com l’aire o fa dintre el pit.

Voles amb l’aire com si fosses un estel
t’amagues com el llabi o fa rera el vel,
llavors t’entregues amb un fort esclafit
i m’enrevoltes amb tal força que jo perd es sentit.

Sommes al teu renou
visc la teva existencia
al igual que ho fa el bou
devant l’espassa que li du mort amb silenci.

Llavors t’envas deixant el teu gemec
i a mi sols m’has deixat un tremolor a la pell
tu ja no ets ni tan sols un tronc sec
i jo encara ara soc un vadell.

Tot i que ben curta es la teva existencia
te fas notar amb gran evidencia,
perque pases amb força i molt de pes
tot i que llavors t’envas i no deixes res.

Ara sols queda la fosca
que la teva llum va trencar
i es sent el renou d’una petita mosca
que amb el teu soroll degueres despertar.

<--->